Amb la publicació de l’informe PIRLS (Progress in
International Reading Literacy Study), que valora la comprensió lectora de
l’alumnat de 4t de primària, s’ha fet palesa la incapacitat de liderar
l’educació per part de l’actual administració política.
L’informe és molt contundent i clar amb la caiguda en
picat del nivell lector del nostre alumnat a Catalunya quedant a la cua, tant a
nivell estatal com internacional.
El Departament d’Educació pretén dissimular el fracàs
acadèmic amb l’excusa de la pandèmia i novament carrega contra el professorat,
al·legant manca de formació i amenaçant amb noves exigències. A la sessió
corresponent al Parlament de Catalunya, el mateix González Cambray va arribar a
afirmar que la culpa la tenen les retallades en educació que patim des de fa 12
anys quan ells no eren al govern (!). I ens preguntem... En aquests dos anys
del seu govern, per quin motiu no ha revertit les retallades d’ofici si té tant
clar que perjudicava l’alumnat, com sempre hem denunciat des de la USOC? Sense
que serveixi de precedent podem estar d’acord amb el Sr. Conseller en aquest
punt ja que és evident que les retallades afecten la qualitat de l’ensenyament,
però entenem que també hi ha altres motius per a aquesta desfeta que a
continuació assenyalarem.
A Catalunya ha fet molt de mal l’excessiva voluntat de
transformació educativa. Sempre hem dit que l’educació requereix estabilitat i
planificació per tenir bons resultats. Els canvis de rumb continus amb
imposició de currículums i metodologies, la irrupció exagerada de la
informàtica i dels medis audiovisuals, ha provocat un caos pedagògic que ha defenestrat l’esforç i
l’estudi. El descrèdit dels llibres
(només valorats el dia de Sant Jordi), l’abandonament de les biblioteques i de
la lectura sistemàtica amb metodologies d’eficàcia provada, ha determinat que
en el cas concret de la comprensió lectora, els indicadors determinin signes
d’alarma.
Però encara hi ha més motius.
L’acceleració competitiva dels centres escolars per
aconseguir matrícula (fruit de l’autonomia, elevada al màxim, dels centres) els
ha portat a idear projectes de centre que estèticament venen però amb escàs
aprenentatge profund. Aquí afegirem que els projectes de centres no poden ser
debatuts i modificats als Claustres ja que en l’actualitat els Claustres són
simples òrgans informatius i no de debat pedagògic com eren abans. Ningú
s’atreveix a qüestionar les decisions “innovadores” de l’equip directiu que té
la paella pel mànec amb el seu projecte de direcció i projecte de centre. La
democràcia als centres està molt tocada.
I ara, per corre una cortina de fum, es fa públic un
vídeo de promoció sobre un nou mobiliari per a les aules. Aquest mobiliari és
la solució? Cal aquesta despesa quan les necessitats dels centres són altres i
molt més importants? Quins interessos hi ha al darrere?
Convertir el lloc d’estudi en un paradís estètic no
garanteix per a res que els resultats acadèmics millorin.
Quan ens treuen els colors amb la comprensió lectora
al nostre país, l’administració reacciona amb canvis de mobiliari.
Mentre no es prioritzi l’estabilitat, es reforci la
funció docent, i s’augmentin els recursos econòmics i humans no assolirem
qualitat educativa.
