A VOLTES AMB EL CALENDARI ESCOLAR

A la reunió del Plenari del Consell Escolar de Catalunya del dia 9 de febrer, el Departament d’Educació va presentar l’avaluació d’una de les seves imposicions estrella: el nou calendari escolar, amb tot el que això suposa (avançament, tardes amb monitoratge, presència dels docents al centre el mes de juliol...). Aquesta presentació es va basar en l’estudi encarregat pel mateix Departament a una empresa teòricament neutral i va desgranar unes conclusions, al gust del que li demanava la mateixa administració.

L’estudi no avalua el desgast dels docents ni dels centres i només avalua l’aplicació de l’hora del lleure de les tardes de setembre, responsabilitat del mateix Departament, que tal com vam anunciar, ha estat catastròfica per manca de coordinació en el projecte amb els docents. Al final ha esdevingut en molts casos una hora d’esbarjo. Les conclusions davant d’aquest estudi és que... “cal tornar a les lectives i encarregar-les novament al personal dels centres”, tal com ha anunciat el propi Departament, fent-se enrere de la mesura implantada aquest curs escolar.

Ja d’entrada ens sorprèn el poc nombre de participants a les enquestes d’opinió (72) de l’estudi. És lícit fonamentar una decisió tan important en només aquestes opinions quan el personal que treballa en educació és al voltant dels 100.000?

L’any 2022, quan van anunciar la mesura, el Consell Escolar de Catalunya va demanar per majoria dels seus membres una moratòria d’un any per estudiar l’avançament del curs escolar i la possibilitat d’incorporar les activitats del lleure educatiu. Ara, un any més tard, el propi Departament es fa enrere pels resultats, donat el poc seguiment de les activitats de lleure pels alumnes de les escoles públiques.

A continuació ens enutja veure com es deixen d’avaluar aspectes com la precària preparació del curs que ha suposat el seu avançament, o el descontent i indignació per la pèrdua, un cop més, de drets laborals adquirits dels docents pel fet de veure’s obligats a treballar el mes de juliol.

Tot plegat, pur màrqueting que queda lluny d’aconseguir els suposats objectius pels quals es va imposar aquesta mesura: “millora de l’equitat i la qualitat educativa”.

La Federació d’Ensenyament de la USOC exigeix el retorn a la negociació per un calendari raonable amb el que es pugui planificar correctament el curs i que no suposi un desgast per al professorat i els centres docents.